La vall de Queros es troba al bell mitg de les Guilleries entre dos pantans com son Sau i Susqueda. Pertany en la seva major part al municipi de Sant Hilari Sacalm.
En aquesta vall hi ha el mas Serrallonga que dona nom al famos bandoler en casarse amb la pubilla.
"Nascut a la Sala de Viladrau el 1594, no fou noble ni home de grans ideals polítics, sinó un pagès coratjós i atrevit que no trobà altre camí que el bandolerisme per a sortir de la misèria que regnava al mas, on convivia amb un cunyat de tres anys, un avi ferit, un oncle mut, unes cunyades subnormals i una sogra jove i viuda; en total quinze persones, entre les quals ell era l'únic home capaç de fer rutllar la casa. Havia comès petits robatoris amb la complicitat d'alguns veïns, com Miquel Ganyada de Rupit; i quan anaven a detenir-los, va matar el delator, Miquel Barfull. Des d'aleshores (1622) es llançà a la vida aventurera, que alternà encara fins al 1628 amb llargues estades al mas. S'amagava en unes coves de la vall de Budeny, prop del mas, anomenades després coves d'en Serrallonga. La seva estrella es mantingué molt alta entre el 1627 i el 1632: com a cap de la facció dels nyerros, derrotà diverses vegades les tropes del lloctinent que els perseguien, quan era amo absolut de camins rals i passos de muntanya. Fins i tot personatges importants del país el llogaren per a cometre venjances i actes de bandidatge. Però la sort començà a minvar des del 1631, quan el lloctinent, duc de Cardona, intensificà la persecució. Hagué de cercar refugi a l'altra banda dels Pirineus, i molts dels seus bandolers i protectors foren morts. També per ordre del lloctinent, fou arrasat el mas Serrallonga amb la masoveria de la Querosa, cosa que obligà muller i fills a viure constantment en fuga (un dels fills fou infantat a la presó). En Serrallonga fou pres al mas Agustí de Santa Coloma de Farners el 31 d'octubre de 1633, quan vagava amb una amiga, una viuda de Castelló d'Empúries anomenada Joana Massissa, que primer l'acompanyà per força i després de bon grat. Fou torturat i ajusticiat a Barcelona el 8 de gener de 1634.
Sant Martí de Querós (Segle XI) es de les poques edificacions que es varen salvar de les aigües del pantà de Susqueda de la dita parroquia. Les aigües es van aturar just al peu de l'esglesia però la ruïna que no ha aconseguit l'aigua l'està aconseguint amb paciencia el pas dels anys i l'extrem aïllament del lloc. Darrerament s'hi ha fet una neteja de la vegetació dels voltants que ja feia dificultos l'accés al recinte i n'impedia una visió complerta. Ja fa molts anys que en Serrallonga campava pels seus voltants i que el temple s'omplia amb la gent de les nombroses masies que hi havia pel terme;fins i tot un germà seu va ser-ne rector i hi està enterrat. Ara ja només espera en la soledat guillenca veure passar els anys i l'enrunament imparable dels seus murs, testimonis de fets que han esdevingut llegenda.
Sant Marti de Querós - El Pont de Querós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada