diumenge, 21 de novembre del 2010
dissabte, 20 de novembre del 2010
divendres, 19 de novembre del 2010
Tagamanet i Pla de la Calma
Començem pel Figaro i la nostrada escala de l'Angelus.
Les escales de l'Angelus son l'element mes emblemàtic del patrimoni arquitectònic del nucli urbà del Figaró. Disenyades per Amadeu Llopart i Vilalta ...
(Sant Martí de Provençals, 1888 - Barcelona, 1970) fou un arquitecte català, titulat el 1914. Fou autor del Palau de la Metaŀlúrgia, Electricitat i Força Motriu per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, en coŀlaboració amb Alexandre Soler i March, edifici a cavall entre l'estructuralisme i l'art déco. Participà al Segon Congrés d'Arquitectes de Llengua Catalana i fou catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona...., constuides entre 1928 i 1931 formaven part d'un projecte de conexió a peu entre l'estació de ferrocarril i la part alta de la poblacio enfilada a la falda del Montseny. Combinen la duresa del granet amb la lleugeresa de la pergola de fusta tropical i els jardins laterals. Les escales forman part de la Ruta Respall del Valles Oriental i de la Ruta Europea del Modernisme.
divendres, 5 de novembre del 2010
OSOR (Les Guilleries)
AL BONIC POBLE D'OSOR ES ON S'ACABA LA LLARGA CAMINADA ARA A LA CASA DE COLONIES DE LES MINES D'OSOR PER OMPLIR EL BUIT.
Ermita de Ntra.Sra. del Part
Aquesta ermita sembla que fou erigida cap a 1865, segons la pròpia ermita ens ho semblava dir...fa uns anys.
L'ermita sembla que ben aviat va deixar de fer-se servir com a tal i va caure en l'abandonament més absolut, fent-se servir com a estable d'ovelles fins i tot.
En les fotos que presento, la podeu veure tal y com estava l'any 2000 i mostro també unes digitalitzacions extretes d'un video filmat l'any 92.
Malauradament, la gran diferencia es que en aquests darrers anys, ha desaparescut totes les pedres de l'arcada de la porta principal, la pedra de l'edificació, la del nom de l'ermita, que eren de marbre blanc i tanmateix ha desaparegut la porta de fusta amb reixeta que tancava l'ermita.
[mobe67@hotmail.com]
Santuari de Ntra Sra del Coll
Aquest Santuari es troba al bell mig de les Guilleries, solitari entre les valls d'Osor i de Susqueda, a les comarques de Girona i en els límits eclesiàstics del Bisbat de Vic. La magnífica i sòbria església romànica que trobem avui, amb l'imponent campanar d'espadanya sobre la porta i l'absis encarat a ponent, fou edificada a finals del segle XII; és a dir, ara fa més de 800 anys.
En aquestes mateixes dates s'estava construint l'església i el claustre de Santa Maria de Lluçà, i feia poc que s'havien consagrat, al Ripollès, l'església de Sant Esteve de Llanars i la del monestir de Sant Pere de Camprodon. Totes elles, fetes amb pedres ben tallades i escairades i amb juntes fines, han arribat fins als nostres dies, i són magnífics exemplars del tipus de construcció pròpia de la darrera fase del fecund període romànic.
L'impuls per a la construcció de l'església del Coll el donaren des del veí monestir de Santa Maria d'Amer, que era el propietari del lloc. Sabem, gràcies als historiadors i a la vella documentació, que l'església del Coll rebé donacions entre els anys 1184 i 1187, unes donacions que serviren per a edificar l'església i per a erigir una petita comunitat -un priorat- de monjos benedictins. Aquesta comunitat, que depengué sempre del monestir d'Amer, no passà mai dels quatre o cinc monjos, i a poc a poc s'anà extingint. Actualment l'església de Santa Maria del Coll és una parròquia i un entranyable santuari del bisbat de Vic.
Hi podreu admirar el que resta de l'antic retaule barroc del segle XVII, obra d'Antoni Barnoya, i un vitrall contemporani de l'artista gironí, Domènec Fita, que tanca la porta de migjorn. L'absis fou decorat l'any 1941 amb pintures de Joan Casanoves. Ornamenta l'altar una reproducció de l'antic Frontal romànic que ara es troba al Museu Episcopal de Vic. Presideix la nau d'aquest temple la imatge de Santa Maria del Coll, que gaudeix de la veneració dels fidels de la contrada i de tots els devots que s'hi apropen. Acosteu-vos-hi i pregueu-li amb confiança: Verge del Coll nomenada, mireu-nos amb pietat!
Article de Mn. Joan Baburés. Ex-Rector del Santuari.
"Sou d'Osor guardiana i mitjancera,
que ens mireu des del Coll, mare de Déu.
Nostres cors, dia i nit, per Vós bateguen,
vulgueu, doncs, escoltar la nostra veu"
(Fragment de la poesia "A la Verge del Coll" de Ramon cabanas)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)